DUES FADETES
A GANDIA...
Hi som al jardí
de les fades
al bell mig, de
les platges,
on les onades ens
fan
murmuris de petonejades....
Ens hem arronsat
amb balades
d’aigua salabrosa,
i, als cels, els
hem solfejat amb
roselles de
robí i, lliris cristal.lins.
I, encara que
Júlia plora
a les nits xafogoses,
li cantussegem
cançons
de bressol,
i, es xucla els
dits amb molt
de deler, cercant
els pits
de la seva mareta..
Al matí, amb els
seus ulls
ben emplenats d’estels
ballarins,
és quan li entra
la soneta,
i, en abocar-se
el Sol, pels
finestrons, alça
les seves
manetes i, s’hi ompli
els
dits de moltes
llumetes...
A migjorn, dorm i
dorm
a sobre, de la cadireta,
que s’hi
balanceja amb el seu
bellugor i, per
molt que
hi vulguem desvetllar-la,
el seu cosset ben
menudet,
ens diu: que fins
la nit,
quan la lluna s’hi
posi el
seu vestidet de
cascavells
i, la seva corona de llautons...
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada