 |
| PONT DE LES SET LLUNES ( ALCOI ) |
EL PONT
DE LES SET LLUNES...
Al pont de les
set llunes,
set nimfes
ramblegen
i, a sobre, de
les cingleres
d’un capritxós
rierol,
els seus cabells
llargaruts
desembullen;
trenes de lluna
clivellades,
on espurnes de
llum
llauren camps de
magraners...
Al pont de les
set llunes,
set cavallers,
pedres argentades
trepitgen i, amb
les seves botes
de pellissa,
terra plomissa
foraden,
fent-li
cosquerelles als plecs
de la terra
mudadissa...
Set estreles al
cel,
set germanes
enllaçades,
de mans i peus
engalzades:
Les Plèiades, què
al cel enlluernen
i, que juntes,
esculpeixin viaranys
de llums i, de
penombres...
Al pont de les
set llunes,
una lluna nova
dorm,
tota enfosquida
de negre
i, al firmament
no s’hi la veu...
Ella, per un
esbaldrec,
n’ha caigut a dintre
de les llacunes
i, al fons, tota
abaltida, s’ha quedada...
Llepades
d’ombrades,
encobreixen als
set cavallers,
que donen de
beure als seus braus;
animals
assedegats,
mentre les set
nimfes cavalquen
a sobre, de set
raigs crepusculats...
Els homes, ja
adormissats
a recer, del seu
bestiar, somien
amb brucs
envermellits,
en tant que les
set nàiades
els seus cabells
han destrenat
i, amb ells han
nuat mascles
famolencs de
manyagues i,
de besades....
A d’ells, tots
sadollats de moixaines
els han segrestat
i, se’ls han carretejat
als miralls de
les aigües, on ara
set estels
bessons, del cel a la terra,
s’hi
reflectissin...
Al pont de les
set llunes,
set bous
solitaris bramulen,
absències
d’humans enyoren,
però set sirenes
al damunt d’ells
ales de plata els
han fet brollar
i, amb ells, ara
en “ lamassus”
transmutats,
pel celest els
han fet voletejar.
Com a ofrena a
les set germanes
etèries, a
d’elles, els hi han regalimat,
un, per cadascuna
d’elles...
Ara, les
Plèiades, per l’èter
galopen,
brunyides de bous;
a les set nimfes
i als set cavallers
del riu han
alliberat;
a tots ells, els
han empedreïts
donant-los formes
d’arcs i de
columnes....
Un pont nou n’ha
renascut a sobre,
d’un de més
envellit, al qual han
diluït d’escumes
i de boires...
Al pont de les set
llunes,
set germanes
vagaregen
des del Maig al
Novembre
i, les set
embogides, juguen
a travessar les
set ogives;
amazones
brunzides,
quina més veloç
que l’altra,
focs d’artifici
de les seves mans
bategen els mesos
de matisos
i, de refulgències
...
Al pont de les
set llunes
set noms n'hi han inscrits:
Maia, Celeno,
Alcíone, Electra,
Astérope, Taígete
i Mèrope...
Remoreigs s’hi
senten, quan
el vent amb
batzegades de sospires,
acarona
cabelleres de deesses,
reclinades a
sobre de la torrentada...
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada