 |
| DORYPHOROS (S.V.a.c) Autor: Policleto |
DESENCANT....
Del passat, la
teva figura
polida en pedra
de marbre,
qual imatgeria
grega,
llaurada per
delicades
urpes d’artista
sublim;
així les meves
mans
el teu cos,
esculpiren....
Què les meves
llàgrimes
mai escampades en
alabastre,
reblaniren aquell
el teu bust de
neví...
Deslliurada de
tu,
de la teva ànima
excretada,
vaig construir un
temple
per a fer-te els
honors,
per a redimir-li
culte
al teu cossatge
viril...
Litúrgia d’etern
amor
corporal, envers
el teu ésser,
qual concubina al
seu amo
i senyor....
Humiliada, del
teu sopluig
negligida, ultratjada,
escopida a la
carn,
vaig tenir-ne que
refugiar-me
a l’interior dels
hialins
invernacles.
Durant anys
submisa
al teu capritxós
esdevenir,
esclavitzada
sense virtut,
desallotjada dels
rituals,
exclosa del
Paradís de les
Deesses....
A Eros, déu de
l’amor,
vaig suplicar en
els dies
lúgubres, d’eixa
la meva
temença.....
Cants implorí,
al temps que li
arravatava
les notes musicals,
les notes
màgiques
del desencís
amorós...
Els fràgils dits
de Cupid,
brandiren
l’instrument
i, tan dolça
melodia sonà
que el Déu
desencantà
amb les seves
angèliques
solfes aquell
menester,
ara, soterrat en
el més
profund i,
fonedís pretèrit...
Des d’aleshores,
tots els
posseïts per
l’amor i tots
els desposseïts
pel desamor,
a Eros, de les
seves grapes
el bandegen i, el
seu llaüt
li’l rapegen fins
fer-li
brunzir les
tel·lúriques
notes del subtil
desenamorament....
Les pregaries
d’amor
ara es bescanvien
pels
himnes del
desamor,..
Eros enfurismat
amb els
humans, ha anat a
encofurnar-se’n
amb Afrodita, en
el més callantívol
dels assossecs...
Què es poblés de
criatures iracundes
aquesta Terra,
que ja endurida
tenen l’ànima, en
eixe esbalair-se’n
i, en eixe
rendir-se ofrenes a si mateixos.
Narcís de les
aigües redemptor
n’ha emergit per
a reflectir-se’n
a dintre de tots
els miralls
de cadascun dels
homicides
de l’amor....
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada