PARLANT DE LES ESTIMES....

                            
TAMARA DE LEMPICKA
 ( 1898-1980 ) " El Petó "

                           

PARLANT DE LES
ESTIMES....!

Quan s’hi sent a dintre nostre
això que anomenen amor,
no un amor amb lletres minúscules,
sinó, un amor amb lletres majúscules, aleshores,
ens abillem de Mags, de Magues,
i, fem possible el que ens hi pugui
semblar un impossible.

No s’arrecerem a les cantonades,
tots espantadissos, emplenats
de cagueroles, més bé, ens reblim
de fortalesa i, acarem el que hi sigui
necessari.
No cerquem placebos amorosits
ni es despengem de cossos alternatius,
no enganyem a l’amor de veritat
amb altres escorces substitutives,
ni representem uns altres rostres
empeltats d’enganyifes;
tampoc s’excusem fent possessions
d’éssers qui s’hi deixen dominar
per tal d’atreure'n atencions,
que tal vegada, no corresponen.

Les estimes precisen d’éssers que
n’estiguin disposats a renunciar
a qualsevulla cosa, fins i tot als diners i, a les puixances, ....són les úniques coses més punyents,
que tothom n'hagi d'enfrontar.

Els que no estiguin a l’alçada
d’aquests imperatius, podem parlar
de tot, menys de l’amor, perquè
encara no han après a entendre
el seu significat.

És clar, n’hi ha d'éssers que encara
no saben estimar, fan confusions
de les querences amb desitjos passatgers,
envesteixen cossos clapejats de
miratges i, s’hi perden tostemps
al fons de les seves aigües oceàniques,
enxubats, moltes vegades, de buits
que mai, no s’hi complauran amb res i, s’hi capficaran en trobar-ne més d’un espill on poder emmirallar-s'hi.

Han tingut la dissort de no comprendre
quina cosa vol dir-ne:
estimar de veritat a l’altre.

Transcorren les seves vides
grimpant pels arbres, anant d’una
branca a l’altra, sense solaçar-se'n
amb res.....A la fi de les seves
existències, et parlaran etimològicament
de totes les classes i varietats d’arbres,
però en cap moment, no n'hauran
aprofundit en tot allò què l’arbuixell
els volia transmetre.






Adela Payá i Prats