ABRAÇADES....

                                     
                                      

JIM WARREN ( 1949 )
 " Above The Clouds "
                                     
                                      

ABRAÇADES....!

Les abraçades pengen des dels cels:
nuvolades què com baules s’hi van
enllaçant, ...donant contorn a les
arracades de safirs.

Adquireixen formes de corcers alats, d’aucells voladors i, de tant en tant, baixen a la Terra,
a fer-ne carantoines i, donar-ne consol als afligits, als ferits, també
als desarrelats i, als qui bressolen
corets de ben petitons.

Als qui res no en saben de l’amor
i, escombren peixos engelabrits
pels carrers, surant com escapolons
de glaç, els cobreixen amb abrigalls
de nous sentiments, que a dintre
d’ells, alleten de bon grat,
i, de nou, ressorgeixen amb càntics
guaridors...mentre, les bestioles
aigualides, a la mar, s’hi capbussen
deleroses per fruir-ne de més vida.

Amb hopalandes crepusculades,
el Sol, abans d’amagar-se’n,
a tothom, acoloreix els seus cossets
amb rajolins envermellits,
agrana mots aombrats
dels malucs encoberts per les móres
negres i, moradenques,
i, una llambregada de carbonissa
de cop, s’enlluerna amb degoteigs
de safrà..

Els desitjos enderrocats,
arrapats dels fils amorosits,
ensementen
llavoretes primerenques;
aprenen arran del terreny,
la gosadia de les estimes,
adés, força engalçades als sentits
més enfervorits i, prou aflamats.

Les abraçades, ara brollen des de
les mateixes argelagues i, ja
qualsevol, n’ha pogut entendre
el significat de les querences.

Tanmateix, potser que algú,
engrillonat per les rancúnies,
hi trigui una mica més
en fer reemplaçaments
dels seus grillons, per les saboroses
petonejades.

Però més tard o més
d'hora, ho haurà assolit...!






Adela Payá i Prats