ELLS....

                      
ERNEST DESCALS ( 1956 )
< Paisatges Dels Pobles de Lleida >

                      

ELLS....!

Ell, va plorar més enllà de tres dies.
Ella, ho va fer de seguit.

Ell, s’hi queixava de les agullonades
que a sobre del seu cos,
el van fiblar durant un seguici de jorns;
ella, hi va rebre tan gran estocada
que trigava temps en recuperar-se’n.

Ell, s’hi va escapolir al voltant
d’altres cossos, què ll feien de cuirassa,
a totes les seves bursades;
ella, s’hi va negar a niar en altres
tàlems, que no parlessin de tendreses.

Ara, aquest homenet, emmalalteix
a pleret, .....el seu cossatge tot corrugat
li’n fa de fenedures molt grosses
al fons del seu cor i, malgrat la seva
desconeixença de la força dels vocables esfereïdors, ....aqueixos, ara mateix,
s’hi han capgirat en contra d’ell.

Ella, parla amb les bruixes de neví,
aprèn a fer-ne beuratges miraculosos
i, amb mots màgics, polvoritza a la
distància, al ser, força afeblit,
però malgrat els esforços,
els cascavells continuen fent dringadisses
i, se n’adona que n’hi ha alguna cosa què impedeix, a aquesta criatura, recuperar la seva salut escardalenca.

Ell, va plorar més enllà de tres dies.
Ella, ho va fer de seguit.

Els viarons de tots dos plegats,
en un principi, hi van ser u,
doncs ara, s’han dividit en dues
tresqueres. Una n’és acollidora
dels esbarzers, l'altra arreplegadora
de les roselles.

A les nits, la lluna, amb el mirall
dels estels, els ha ascendit als cels
i, enllà les fades cèliques, els sargeixen per a retornar-los de nou a la Terra, tot essent u.

Ja cap dels dos, no hi plora,
s’han eixugat els seus llagrimons,
fan camins oposats, a dintre
del mateix senderol....Ambdós
d’esquenes, han agafat direccions
contraposades....Un, andareja pel
Nord, l’altra, ronseja pel Sud.

Ell, va plorar més enllà de tres dies,
Ella, ho va fer de seguit.





Adela Payá i Prats