DESXIFRANT SONS...

CAMPANETES
                                

DESXIFRANT SONS...!

De bell nou, sento aldarulls
de picarols...!

Quan aquests sons els hi puc
escoltar tan a prop,
són missatges, senyals,
que hi venen del més enllà,
per fer-me’n advertiments
de que alguna cosa important
ha de succeir-me.

Al llarg de la meva vida,
tot ha anat precedit de
repiqueteigs de campanetes,
de somnieigs, on els meus ancestres
em mostraven objectes amb molts
significats.
de troballes emplenades
de signes, que n’havia d’aprendre
 a desxifrar..

L’última vegada, un home
al capdamunt d’una muralla,
de sobte, s’hi transformà
en un lleopard,
en albirar-lo de reüll,
manducava restes d’un cadàver
moribund.

Al dia següent, un senyor
força conegut
n’havia emmalaltit mentre sojornava
a sobre del seu llit.
Ni jove ni massa gran, més bé, vell
que jovenívol, la seva malaltia
a poc a poc, l’estava convertint
en ambrosia per als déus.

Totes les nits, fletxes invisibles
s’hi llancen als cors dels escollits;
arran d’aqueix jorn,
aquests éssers, comencen el seu progrés,
camí de les sepultures.
Els arquers, mai s’hi detenen i,
de mica en mica, fan descansos.
En els lapses de moltes folgances,
les ventades deixen que s’hi puguin
sentir sorolls d’esquellerincs.

Quan el que ha d’esdevenir-se,
n’és joiós,
talment els seus grinyols
s’hi senten de
la mateixa mena de rerafons,
què quan ho són de funests.

Així, que ara començo a inquietar-me’n fins que descobreixi quin pugui ser el sentit de tant d’esvalot a l’entorn de les meves oïdes.

Cada succés en particular
n’hi hauria de fruir de tonalitats ben diferents, o potser encara, no he après a discernir-les.

Serà un grat regal o pel contrari
adquirirà matisos de malastrugances...?




Adela Payá i Prats