CAMINS D’ULLADES...

                                     
NEBULOSA ULL DE GAT
                                     

CAMINS D’ULLADES...!

Ulls secs, encegats,
llauren clots a sobre
del terregam;
fondalades obertes,
què d’esguards
omplin pous de miratges
i, esplugues empolsegades
amb empremtes
de cossos gegantins.

Abocats als espais de les
escletxes,
ens contemplem com peces
repetides d’un trencaclosques.

Vitralls esquarterats,
regressant-nos
rostres bessons,
de passats entenebrits.

Vides espargides entre moltes
capes de terris,
reflectides en espills aigualits,
què ens retornin profunditats
d’un temps endarrerit.

Ulls refulgents,
suma de totes aquelles
llambregades, ara concentrades
en un sol punt, en un sol lloc,
escampant a l’univers raigs eteris,
recomponent el sabulós,
escombrant
i, reblint de pedrís, camins
 desballestats.

Arreplecs de mirades,
a dintre dels atuells emblavits,
 cosins germans
de les cisternes a la Terra,
enllumenant-la, de totes aquelles
les seves ombres,
dibuixant-li tentacles lumínics,
per poder traslladar-la amb més
celeritat, pels corriols dels astres.

Estels acimats amb braços d’ullades
regalimant llum a la foscor,
obrin grutes amb rajolins daurats,
desvetllant criatures ombrívoles
i, escalfant-les de les seves frivolitats.






Adela Payá i Prats