BRESSOL ESTEL.LAR...

Imatge: www.google.com

                                 

BRESSOL
ESTEL.LAR...!



No hi van ser les paraules
escrites a sobre del fullam
o dites en veu altívola
les que ens varen allunyar
l’un de l’altre.



Ni tampoc el seu to agut
amb el qual les vàrem
expressar...



Hi van ser els <no fets >
les accions escampades
en territoris eixorcs;
la passivitat d’uns
sentiments
que tenien mandra
per posar-se’n
el vestit emplomallat;
la desídia de no plaure’s per
moure ni un sol de múscul;
aquella covardia per
no voler-ne
ser aprenent en moments
fonamentals de la vida;
d‘exposar-ne engalipades i,
no pas veritats
al davant de tothom
i, sobre tot, al davant d’un
mateix...



I, si mires el cel, a les nits,
hi veuràs un estel empetití
què de mica en mica
hi plora, .....A les seves mans
arrecera el nostre nierol
fet de llunetes i, de centelleigs,
de fils i, de brodats emporprats.



Als dos, enllà, ens espera
al caure els vespres.
En assabentar-se’n de les teves
entremaliadures i, veure’s
absent, de tots dos plegats,
se n’ha anat encongit a pleret.



Però encara s’hi nega a
dissipar-se completament.



Als Firmaments, tot ell,
força decebut s’hi plany,
no comprèn, sí havia segut creat
per a fer-ne d’habitat dels dos,
com és?
què cap de nosaltres
no hi venim mai.



Al meu finestró s’hi aboca a
principis de cada mes, durant
tot un any i, em diu que amb tu
hi fa el mateix..
Que no pensa
detenir-se’n fins que ens tingui
als dos, al seu bressol enllumenat
de lluernes;
què ens esperarà durant moltes
vides.....No cal que precisament
hi sigui en aquesta
I, llagrimeja tant, que tinc els
vitralls entelats, tot humitejats,
de tants degoteigs esquitxant
les finestres.


Ara, a principis de Setembre
hi serà i, en aplegar em llançarà
els seus raigs flavescents.



Passaré la nit desvetllada
com sí estigués asseguda enmig
d’una boîte....escoltant música
sideral....i, mullant-me 
d’esquerdills llampurnejats.





Adela Payá i Prats