ESTATS DE L’ÀNIMA...

                                   
                                 


ÀNIMA
                                    
                                 

ESTATS
DE L’ÀNIMA...!

Ànima trèmula,
balandrejant-se entre estels
titil·lants,
cavalcant submisa, entre
les arestes
dels cerimoniosos astres
 refulgents a l’Univers.

Ànima solitària,
cristall de les espelmes
 candents,
relliscant fins a descendir
a eixes valls frondoses
amb llums extingides,
ja condensada en
angostes ceres.

Ànima llangorosa i,
al mateix temps lloada,
a romandre ací a l’ara,
amb tot tipus de criatures,
de les quals, unes quantes,
elaboren mons endinsats
en pots de conserves
ben etiquetats, ....fugissera
de tots els seus envoltoris..

Ànima ancorada a viure el que
s’hi nega a d’ella mateixa,
amb tot un pergamí escrit
de renúncies,
que ha anat fent al llarg de
la seva existència,
a sobre de la Terra,
on en primer ordre n'ha inscrit
amb lletres grans:

NO AL SOFRIMENT
DE CAP ÉSSER HUMÀA LA TERRA...!

El sofriment només ens duu,
a més i més patiment.
Les energies còsmiques
ja ho sabien això, aleshores,
quin sentit pot tenir-ne
fer ús dels éssers com nosaltres,
 en un lloc on tot n'és fet
de paranys per uns falsos déus...?

Hem nascut per complaure
als perversos,
som un experiment de les
creacions més avançades,
ens han segrestat del nostre
habitat natural...o ho hem
escollit lliurement...?

Ànima vivint reblerta de
confusions
amb baules que la lliguen
tot d’una, als collarets dels
malvats,
desitjant de tant en tant,
tornar-se’n a casa.





Adela Payá i Prats