CRIATURA ZOMBI... ( RELAT- CURT )

                 


CHET ZAR ( 1967 )
 Pintures Macabres
                  

CRIATURA ZOMBI...!
( RELAT- CURT )

Assajava paraules novelles
per a complaure a tothom;
encimbellava les glosses dels altres
per tal d’obtenir-ne beneficis;
les mans dels acabalats besava;
als bisbes honorava, agenollant-s’hi
al davant d’ells.

Traïa als seus companys de feina
difamant-los a les peanyes dels
prepotents.
No n’hi havia al seu poble,
cap dona formosa,
que no hagués afalagat a canvi
d’intercanvis carnívors.


Tot en aquesta criatura feia flaire
de corromput i, no obstant això,
ningú mai, no s’hi va atrevir
a enfrontar-lo.

Vingueren les malalties, la senectut,
i, malgrat que les seves forces n’havien
minvat i, que andarejava com un cargol,
en cap moment, no s’hi va detractar
de les seves vulgaritats,
en presència de ningú,
fins que un jorn no massa llunyà,
aparegué a vorera d’ell, una bella harpia
disfressada amb rínxols pèl-rojos
fent el paper de gentil.
En conquerir-lo se l’endugué
als paradisos de les foscúries
i enllà, el va aparcar com si d’un cotxe espatllat s’hi tractés.

Ara, aquest <ens> viu envoltat per un seguici d’ombres engrescadores.
A les nits, quan li venen les ganes
de tornar-ne a ser humà, aleshores,
visita els taüts dels recents morts i,
s’endinsa en el cos de l’home més bell, amb propòsits de dur- ne a terme, les atrocitats més perverses.

Pels cels se’l pot sotjar amb un corcer de xocolatí.... De vegades, al damunt d’un Unicorn emblanquinat.

Ara escriu les seves proeses malèvoles i, el seu nom carronyaire, a sobre, de totes les pedres i, en adonar-se'n aquests minerals
de les seves agressions escomeses
en contra de totes elles,
n'han fet de seguit, una cridada a tots els pedruscalls i, rocams de la terra.

En cèrcol, han ordit estratagemes per a detenir-ne a eixe ésser de les desproporcions.

En apropar-se a frec d’elles, aquest ressuscitat amb cossos de ben diferents i, força camuflats,
a cada passa, del seu camí, ha anat,
a pleret, trasmudant-s’hi en una
 estranya aparença,
fins que tot ell, de sobte, s'ha quedat convertit en un pou inamovible,
on des de dintre d’ell
s’hi podien sentir els clamoreigs
d’una bestiola força monstruosa.

Una harpia amb els cabells llisos, negres i, ben llargs, li sermoneja amb veu gruixuda
esmentant- li:

“ Ja s’ha acabat el joc de les transmutacions,
ara n’hauràs de viure com una bèl.lüa encarcerada,..... Pou i fera ferotge, hi seràs
al mateix temps i, dintre de cent vint i tres anys, ja en parlarem de tot el que has après ací, tancat a les cavernes dels oblits.

Aquest interval de temps, el sobreviuràs acompanyat de la teva escorta d’obagues.
Agafa paper i llapis i, anota
tot el que de bell nou, hi aniràs descobrint.
Tanmateix, ja anirem parlant any rere any i, mentrestant, deixarem que els roquissars
descansen tranquils, de tants gravats mentiders que n’has cisellat a sobre d’ells...”

Una pluja argentada, en aquests instants,
amb els seus ruixims anihiladors
tot ho ha esborrallat....en tant que la bèstia dorm indiferent, fent de catifa al sòl del terregam, pensant que potser un déu de foscam, l’alliberarà d’aquell empresonament.

Com diu la cançó: A les nits, els dimonis surten amb els tridents ben esfilagarsats,
en fan dev fiblades al llarg i ample dels cossos.
Tu dorms que dorms, mentrimentres,
ells, de burxades van omplint-te tota la teva còrpora de forats ben menudets.

La tercera harpia, ni pèl-roja ni bruna,  més bé, rossa, ......a trenc d'alba, en llançava menjars per la rotllana del pou, al monstre
engabiat.
En acabar la feina, abillada de voltor s’enfilava pels eteris.
Al lluny, s’hi la podia sentir, fent-ne esclafir el seu riure i, espicassant amb el seu bec ganxut els cadàvers dels bòvids, dels cavalls i, dels mamífers.

I un gos i un gat, aquest compte s’ha acabat.
Aneu amb molta cura en abocar-vos
als pous, poden allotjar-se’n moltes criatures terribles i, desconegudes per a nosaltres,
què cap cosa bona és possible que mai no ens oferiran...!





Adela Payá i Prats