L’HOME ASSEGUT...

                               
AMADEO MODIGLIAN
I ( 1884-1917 )
" L'Home amb bastó "

                               

L’HOME
ASSEGUT...!

L’home assegut, sempre
està cansat, passa el temps
al damunt de tots els seients;
una estoneta, a sobre, de la cadira,
una altra, a sobre, del selló
i, quan l’abatiment n’és força
demolidor, al damunt d’un còmode
sofà, ben encoixinat.

  

S’adorm de seguit, quan el món
deixa d’importar-li'n;
quan li parlis, fa com sí
t’escoltés, però sí li preguntis
pel que tu has estat dialogant,
te n’adonaràs que ni tan sols
una paraula, te ha escoltat dir.

L’home assegut, de tant en tant,
s’alça i, fa recorreguts pel seu poble
cercant un lloc on poder llegir
el periòdic, no trigarà gaire
en trobar–ne el tamboret
més adient a les seves natges,
i, durant un llarg temps, mirarà
els títols de les notícies.

Tot per ell, n’és molt esgotador,
fins i tot, les estimes, ja no el
sedueixen, sinó van arrenglerades
de cossos ben vistosos i, encara
així, hi sent, hui per hui, molta mandra.

L’única cosa que n'és capaç
d’agombolar-lo, n’és el fet de lluir-se
al davant de tothom i, que
l’aplaudeixin amb frenesí.

Després, n’hi hauran les celebracions
a l’interior d’un bistrot, on romandrà
ben escarxofat i, quan s’endinsi
al seu cotxe, viatjarà tot aclofat.

En arribar a casa, dirà quant
exhaurit n’és i, aleshores, engegarà
el seu televisor i, s’hi deixarà caure
a sobre, del seu balancí.






Adela Payá i Prats