ENGANYS....

                              

VASILI KANDINSKY
 ( 1866-1944 )
" Cercles "

                              

ENGANYS....!

De quantes necetats
podem omplir
les nostres ànimes,
escoltant parlar
als qui ofenen a les
volences.

De què ens pot servir
observar a aquells i,
aquelles,
que s’hi posen
al damunt d’ells,
pells plastificades
i, boques postisses
amb uns sexes
florals i de falgueres,
 surant pels espais
àvids d’explorar-hi qualsevol simulació.

Escenificacions del què
no hi és i, del què no n’hi ha
al voltant de les
ànimes imitadores,
que tot ho plagien amb
esvoralls de nimietats.

Encara que hi vulguin
fer miroies als altres,
són com capses buides,
fingint el que les ànimes
no assoleixin abastar,
perquè n'han perdut
qualsevol sentiment.

Cors ressecs, cansats
d’amuntegar un reguitzell de
carronyes, nodrint-se de més i,
més fatuïtats.

No senten el que fan i,
fan coses que no poden
sentir-ne;
l’amor fa temps
que els hi va abandonar,
de tant de sofrença
que li van regalimar a les
querences,
sense tenir-ne cap tipus
de compassió.

Sense la passió res no hi
pot aflorar,
terreny eixorc,
 on les llavoretes
jauen ben somortes.

Els miralls romputs,
quan s’hi emmirallen
tot ho veuen com peces
d’un trencaclosques
per endevinar-ne.
Imatges fetes d'esborralls,
que no poden
encaixar-se’n de cap de les
maneres.

Difícilment s’hi poden
recompondre,
a no ser, que s’hi tornen
a fondre i, puguin de bell nou,
refulgir com unes llunes
a punt d’encetar-ne
els seus primers centelleigs.

Un treball de mort i de vida
al mateix temps, que no tothom
està disposat a emprendre’n.

Viarons d’encegaments
n’hauríem de descartar,
per tal de no atapeir
de perfídies, a les nostres
ànimes llampurnejades.






Adela Payá i Prats