CIRCELLS....!
N’hi ha uns circells que duen impresos el nom dels dos.
Un, en va caure primer, des del cel, quan tu hi vas néixer, l’altre, vingués després, amb la meva naixença.
Un, s’hi va endinsar al fons de l’oceà, l’altre, s’hi va quedar suspès del ramatge d’un arbre ben frondós, al cimall més alt, d’una serralada.
Els dos refulgeixen com dos diamants i, on concorren, a qualsevulla criatura que estigui a recer d’ells, beneeixen amb fets magistrals.
S’hi vam separar en un món, on tots dos plegats, n'érem només d’un, essent un, ens vam dividir en dos; ara, ací a la Terra, ens cerquem i, no ens trobem i, les nostres ànimes s’hi enyoren de no sentir-se’n emplenades, de ser-ne com fenedures, perllongant-s’hi en el temps, de contemplar-s’hi com éssers escindits.
El jorn que coincideixin, aquests dos circells, s’hi fondran i, se n’adonarem que els nostres noms, atresoren un únic apel·latiu.
Mentrestant, ens dibuixem quincalles amb les quals poder-ne omplir les nostres.escletxes, per tal de no assaborir-ne buidetats, ni regustos amargs de solituds.
I, s’engalzem amb baules que no poden acoblar-se’n, fins que espeteguem i, de nou, siguem reflectits en miralls esbocinats, surant als espais i, estudiant possibilitats per poder-se’n enllaçar.
Des dels firmaments hi puc ataüllar el teu circell, ell, .....guspireja als dits de les coral·lines, el meu, llagrimeja al fullam dels roures.
Les brises ara mateix volen fer-ne aliances amb els pèlags i l'arborada, per a que novament, s’hi puguem ancorar.
Tu, en aquest moment lluus de blau, jo, ho faig de verd.
El pitjor de tot, és que ja no s’hi podem
junyir amb ningú.
Estem arribant a un atzucac ....!
Els nostres circells, hi són a meitat del camí. Un, les ventades l’han despenjat del brancam i, vola que vola; l’altre, n'ha emergit de la mar i, vola que vola;
de moment hi són amb mans de les airines.
Podran quelcom dia, les nostres flames bessones, amalgamar-se’n en una única brimarada....?
Adela Payá i Prats
💜💚
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada