JADE ...

JADE ...!

                              💚

En un passat de tots dos plegats,
reblits de jovenesa i, d’entusiasme,
d'emocions i de ganes de viure,
tot ho contemplàvem amb ulls
d’eternitat, amb ulls que s’hi
prolongaven envers l’infinit.

Qualsevulla cosa s’estenia fins
els camps, on s’hi perllongaven
d’arbres i, de flors, de conreus
i, de serralades, de cels i de pluges
i, cap ésser viu, mai no
s’hi extingia, mai, no s’hi marcia.

N’hi havia lluïssor amb tot el
que hi fèiem...i amb tot el que
li declaràvem a l'Univers.

La mort no n’estava escrita
als nostres pensaments d’adolescents,
tot n’era ben viu i, força aclaparador
i, tots dos alhora, ens vam crear
un món alien als dels altres.

N’érem dos marginats
que s’omplíem el cor de guspires,
els nostres enraonaments
n’eren sargits de besades,
i, els nostres peus nuus,
ronsejaven al damunt de les
estrelles de mar.

A la Terra, fèiem expandir-se'n
de mil maneres diferents,
n’hi havia de llocs ben bonics
i, d’altres què ens estremien de paor,
tot n’era inventat a pler de tothom,
encara que els creadors
hi vam ser nosaltres dos.

I, ens vam estimar
com ningú mai no ho sabrà,
perquè en aquell temps
li’n donàvem força i,
empenta als nostres sentiments,
als nostres desitjos,
a la fe mútua que ens teníem
l’un per l’altre,
i, així va ser, com aquell
el nostre Amor
un dia s’hi va acabar,
quan tu, començares
a fer-te malaltís....I, aleshores,
tot s'hi va enterbolir,
i, et vas atrinxerar
al món dels confosos.

Malgrat això, aquells anys
de passió sempiterna,
sempre romandran
a dintre del meu cor.

Són els anys què em duen
a cristal·litzar les petites coses
en fets perdurables.

Per aquest motiu, per mi,
no n’hi ha res limitat,
tot s’esparpalla, s’hi vessa,
s'hi dissemina, s’engrandeix i,
evidentment, transcendeix.

Les coses mai, no són perquè sí.....!
Gràcies estimat....!
   

      



Adela Payá i Prats