ENREIXATS...

            
                                 
                              

JOHN WILLIAM WATERHOUSE
 (1849-1917 )
 " Esfera De Cristall "
              
                                 

                             

ENREIXATS...!

Una capsa vella de llautó
li’n va oferir, a la dona rossa,
tota esmaltada i repussada
amb dibuixos de florades.

A dintre d’ella, s’hi ocultaven
records d’un passat ben funest
acolorits de llòbregues garlandes.

A la torre de les muralles
se n’havia fet presonera
a una muller, aleshores,
ben molesta i, prou incòmoda
per al cap conqueridor
de nous territoris arrissats,
curull de molses groguinoses.

Amb molts enganys a la
dama varen recloure,

Els seus cabells de lignit li'n varen
tallar de cop i, a l’ombra dels
no albirats, l'assetjaren
sense miraments.

De les mans de la rea,
un cofre entre molts
li arravataren.

En quedar-ne obert l’estoig
al davant d’una jove
empal·lidida, s’hi varen
desvetllar totes les malifetes
d’aquell cacic, força jactanciós.

De llavors ençà, advertides
totes les fembres del regne,
de les trapelleries d’aquell
brivall, ......del seu costat,
fugiren espaordides,
a corre-cuita.

En aquest moment, àdhuc
les mateixes pedres, en fan
reclams per a ser-ne netejades
de les tintures, a sobre d’elles,
regalimades a dojo.
No desitgen ser–ne aprofitades
com paper ni cartolina,
ni tampoc, com a pregon
de les crueltats d’alguns homes
i, de les seves fàmules.

Mans asprívoles, impregnades
del turment alien, cisellen
mots novells al damunt
del roquissar, a vorera
d’un poble batejat per segones
aigües.

Mentre, la dona bruna
alliberada i, escapolida
pels núvols alats,
recull les queixes de tots
els rocams, i a poc a poc,
va entaforant-les ben al fons
dels seus petits receptacles.

Acompanyada de la seva bola
de cristall i, de les seves caixetes
arreplegadores de clams,
se n’ha fet missatgera de les
sofrences dels afligits.

En ser-ne oberts, els atuells,
com altaveus reverberant
a les oïdes de tots,
n’han fet sabedors a tothom
amb quina mena de traïcions,
els més despietats, hi fan ús
de les perfídies, dels perjuris,
i, de les deslleialtats.

Ara, fins i tot, aquests garlaires,
defensors de les escomeses,
s’exposen als cimalls
de les muntanyes, per tal de ser-ne
venerats, per tots aquells, que com
ells, seguidors de les dolenteries,
volen encimbellar-los, malgrat
tants infortunis provocats
en contra dels més afeblits.







Adela Payá i Prats