FENT LA MIGDIADA....

            
RAMON MARTÍ ALSINA
( 1826-1894 ) " La Migdiada "
                 

FENT LA MIGDIADA....!

( Inspirat en una imatge
del 21/08/ 2016 )

Hagués volgut prémer amb força
les teves mans adormides;
mossegar-te’n suaument
cadascú dels teus dits immòbils,
rodejar el teu cos de ceràmica
amb les meves mans i, recolzar
el meu cap, a sobre del teu coixinet:
bromes d’un passat que potser
ja ni recordaràs.

Preguntar-te per què portes el braç
esquerre, sempre embenat, amb forma de braçalet.

Hagués volgut abraçar-me a tu
durant un llarg lapse de temps i,
plorar llàgrimes entrellaçades
de tots dos plegats.

M’hagués agradat calçar-me’n
les teves sabatilles roges i,
fer-ne un tomb amb elles
pel teu jardí.
( les meves també hi són roges )
Fer-te’n ganyotes i carasses i,
jugar amb tu com ho fan els nens
amb ganes d’esplaiar-se’n.
Arronsar-nos ben junts a
l’engronsadora,
on ara mateix et contemplo
endormiscat
i, llevar-te el llibre que et cobreix
el teu rostre fent-te d’ombrel·la.

Dir-te de nou el meu nom i,
presentar-me’n al davant teu,
com sí fos la primera vegada
que ens veiérem,
escoltar el teu apel·latiu,
com si mai no l’hagués engalzat
a la teva imatge, aleshores,
desconeguda.

Explicar-te, que sóc aquella
qui et va estimar sense sentir-ne
vergonya de les humiliacions,
encara que algun amic que altre,
em deien que ja n’era temps
dels oblits i, dels dols.

Hagués volgut què el teu amor
hagués segut llaurat de veritats,
què per ell, haguessis fet
l’impossible per a estar-nos ben junts.

Malgrat tots els meus desitjos,
cap d’ells, no s’hi varen fer reals i,
amb prou feines,
vas fer el contrari, dels dictats
amorosits.

Hagués delerat per què
m’escriguessis un poema d’amor,
el més bonic de tots,
i, omplir-te’n els llavis de lletres
endolcides,
de besades d’aquarel·les,
de carícies d’alabastre no
contingudes.

Sempre el que n’he viscut
ha anat en contra
de tot allò que m’he estimat i,
 pensant que tu n’eres l’ excepció,
 hi vas ser, dolorosament,
la norma..





Adela Payá i Prats