CONVERSES AMB L’AMIC ESTEL.LAR....( 1 )

                            
                        
HORITZÓ BLAU
                             
                       

CONVERSES AMB L’AMIC
ESTEL.LAR....!

  ( 1 )


Tot t’ho hagués volgut mostrar,
estimat, però no vinguis
a aquest paratge, que malgrat
que n’és de ben formós, n’hi ha
estranyes criatures que arribin
ací, tan sols per a ensutzeïr-ho tot.

Et puc explicar totes aquelles coses
per les quals estàs força embadalit,
però no aterres, mantén–te
atent, només això.....És perillós
per tu i, pels teus.


Tothom pensa que hi som lliures,
doncs no ho som, mai no ho hem segut,
ja ho deus de saber, ens tenen força
empresonats; n’hi ha moltes classes
d’empresonaments.

Juguen tota classe de divertiments
amb nosaltres: experiments, malalties,
metzines de tot tipus: aire, aigua, cel, terra;
tot el que tu no t’hi podràs pas imaginar.

Han inventat religions per
a dividir-nos, guerres, governs,
armes sofisticades,
i, al davant nostre assassinen als nostres germans.

N’hi ha tanta crueltat, tanta arrogància,
tanta prepotència, que fan ganes
de plorar tots els dies.
I, els que s’anomenen espiritualistes,
per a consolar-nos
ens diuen que tot açò ho hem escollit nosaltres, però la meva ànima em diu que tot és mentida, que no em cregui res de res...
Que fins i tot, vaig néixer
a contracor meu.....Em van espentar
a dintre d’una roda que esmenten:
Samsara.

No hi vinguis, ni tan sols t’apropis,
n'és perillós......No ho facis...!

Moriries de tristesa, tu n’ets massa
pur i cristal·lí, per a estar-te en aquest món.....Has d’esperar què el canviem perquè ho hem de fer.

Qui vol estar-se'n a l’infern tots els dies...?
Potser n’hi haurà que sí que vulgui
romandre al bell mig de les immundícies,
doncs en aquest cas,
s’hi pot crear un llogarret per aquests éssers en particular.

Vivim etiquetats amb un codi de barres, hi som com pots en conserva, tots enllaunats;
hi som estris, no pas éssers vitals,
i, tot llangueix, tot és un escorrim de
llàgrimes què els humans hem après a engolir-nos-en, per no sentir-ne dir als menys savis, que som ànimes molt negatives.

Veure la realitat com n’és
i, entristir-se’n amb ella, no és ben vist en aquesta Terra, feta de miratges.

No ens permeten expressar sentiments,
la part dreta del nostre cervell, ens la volen abolir, ja saps, la nostra part creativa.

Diuen que som lliures, i saps una cosa:
res no decidim, ni a nivell de cos
ni a nivell d’ànima, ni de ment ni d’esperit;
els que ens governen al darrere dels polítics, a tots els àmbits, fan el què els hi ve en gana,
mai, no et demanen opinió per a res.

Sí volen fer-te mal, disposen de totes les eines per a fer-ho...Un dia et fan ben malalt, a l’altre s’enduen a un ésser volgut,
i,  quan volen et lleven del mig,.....Als germans de llum, com a tu, els han allunyat
de nosaltres, interposant xarxes d’ermini.

Tot ho tenen a l’abast i, malgrat que disposen de tota la puixança, fan esbarjo amb nosaltres, empobrint-nos com podem.
Ni drets tenim per a escollir-ne les nostres vides materials i, menys encara decidir envers
les nostres morts......Això sí, tenim l’opció del suïcidi.


Només em consola pensar que tots
nosaltres som com petites lluernes,
enllumenant aquest planeta que potser ens necessita a tots, per a traslladar-nos als regnes de la llum i, el fet de tenir-ne coneixença de
l’existència de llocs entenebrits,
on amb més força que mai,
hem d’il·luminar sense dubtar-ho.

No baixis encara, fes-me totes les
preguntes que vulguis, tinguis cura
de tu mateix....Vés amb compte..!





Adela Payá i Prats