BAJANADES....

                              
   

 AUGUSTE CHABAUD
 ( 1882-1955 )
" L'Home Assegut "


                               
                                            

BAJANADES....!

Dels teus silencis
n’he après del regust
amarg de les indiferències.

Dels teus mots altívols,
d’un passat intempestiu,
n’he après a sentir-me’n
amenaçada.

De la teva immobilitat
per no allargassar ni un
peu, ni dos peus, ni una mà,
ni dos mans, ni un tronc i,
ni una capissola, me n’has fet
sabedora de l’existència
de <ens> que en fan jocs de
paraules desmesurades,
però que després hi són
incapaços d’alçar-se’n
del divan  per a posar-los
en moviment.

De la teva frivolitat
amuntegada en atuells
d’alabastre, he pogut
adonar-me’n de quines
coses novelles poden
atemptar contra les
volences.

De les teves contradiccions:
tretes, per a posar-ne a l’altre
fora de joc, n'he conclòs,
què són tàctiques per
allunyar-te de tot allò
que no pots sentir-ne a dintre
teu, en eixe cor tan eixarreït,
i, encara que ho sento per tu,
em produeixis molt de condol.

Em pregunto: No seria
més senzill expressar-hi
el que realment sentim
i, deixar-se’n de tants
mals de cap i, de tantes
bajanades.....O tan sols dir:


Sóc incapaç de sentir-ne res...!

Quina mena de follia és eixa,
d’anar-ne posant paranys
pels senderols...?

Potser és una forma estrambòtica
de gaudir-ne del sofriment
dels demés.....?

He de cavil·lar, aleshores,
que existeixin criatures
amb gaubances de patiments...?

Déu n’hi do....Quin món més boig...!
Qui s’hi delecta per inventar-se'n
nous turments...per tal de trobar- ne
complaences...?


Ben bé m’atreveixo a pensar
que hi sigui cosa de gent ben
malaltissa...!





Adela Payá i Prats