AU CIEL...

         
BALLON-CIEL


                                         

AU CIEL...!



S’hi pensava que n’era fet d’or
amb venes i, artèries de plata,
amb pellofes d’esponges flonges,
amb idees de filòsof i, esguard
de déu punidor.

Delerava per ser-ne adorat
als calafats dels temples
ennuvolats,
com si fos un heroi grec
i, de tal mena de bogeria
se n’havia excel·lit per sobre
de tothom, que barrinava
la idea d’eternitzar-se’n per
sempre.

Però en el fons tan sols n’era
una joguina que obeïa
als capricis dels nens.

Els seus llambrots
a tothora, els tenia oberts per
manducar volves vaporoses.
S’hi nodria de butllofes
emplenades d’airines i,
quan aterria, tot ell,
s’hi desinflava a poc a poc,
per ser-ne emplenat novament
amb llavis d'escumes volàtils
que el tornaven a botinflar.

Tan sols n’era una bombeta
de plàstic, amb capacitats per
enfilar-se’n pels cels, però absent
de qualsevol altre quefer.

Ignorava que una bruixeta
entremaliada,
l’esperava ben devanida
amb punxons
d’unglades ben esfilagarsades.

En descendir de l’èter,
s’hi va sentir un esclafit
que a tothom el va obligar
a cobrir-se’n les seves oïdes
amb replecs d’urpades.

Riallades a dojo..!

Un globus n’havia quedat
esbocinat en molts trossets....!

L’homenet que s'hostatjava
a dintre seu, n'era una miniatura
fatídica, força empetitida, que com
una formigueta, va cercar un cau,
on poder-se’n amagar;
els seus deliris de grandesa,
de sobte, s’hi varen esfumar.

Entre petits còdols, ara hi viu
camuflat i, amb les seves
potes d'estalzim, escriu a sobre
dels pedruscalls..




Adela Payá i Prats