A BOQUETA DE NIT...

                                 

          
A BOQUETA DE NIT....!

Arreplegada a l’entorn
dels teus braços acaronadors,
em llegeixes poemes amorosits;
entre besades m’adormo
i, ben al lluny sento l’eco de les
teves paraules, que hi fan saltirons
suaus, al fons, de les meves oïdes.

A totes elles les agafo i, em pentino
l’ànima amb els seus compassos,
on sento com dolçament ens bressolem
amb balancejos de tots dos plegats.

Aquest moments de delectança,
com m’agradaria que s’hi detinguessin,
que s’hi perllonguessin durant molt
de temps....Fulles de llibres,
reflectint-se a les teves pupil.les,
mentre tota jo, em banyo
al bell mig de les nuvolades.

Tant de temps feia que no dormia
així, amb tanta placidesa,
que tu, me n’has fet recordar, de
quantes maneres diferents s’hi pot
un, dormisquejar.

No marxis, queda’t amb mi
aquesta nit i, clapem tots dos
plegats, què les aurores ens
desvetllin alhora i,
puguem desemperesir-nos
amb rajolins assolellats,
jugant a recrear-ne clarobscurs,
a sobre, de les nostres pells.

Dibuixa’m Sols i Llunes
i, acull-me al teu cossatge
de tàlem engrescador,
fes-me fantasiejar amb somnis
cèlics i, no m’abandonis
a recer, de mans arrapadisses.

Queda’t amb mi
aquesta nit, també...!




Adela Payá i Prats