ELS SILENCIS....

                            
Vilhelm Hammershoi
 (1864-1916)
'Girl Reading in a Sunlit Room'
                            

ELS SILENCIS....!

Els silencis, de vegades,
són carruatges,
al bell mig, dels viaranys
que no desitgen prosseguir
el seu destí,
que ja no s’hi delecten
per deixar-ne empremtes de
rodes, a sobre del terregam.

S’hi quedin estàtics,
inamovibles,
mirant com tothom s’hi desviu
per perdre’s a mans de l’atzar,
sense importar-los
gens ni mica
quins successos n'hauran
de sorprendre’ls amb bells
somriures
o potser, amb lacerades
angoixes.

Els silencis, de vegades,
amaguen paraules dansarines
que en veure tàlems llaurats
de fusta i de pa d’or,
s’hi ajoquen a dintre d’ells i,
deixen els actes narcotitzats
de somnis
ja força escadussers,
per a fer-ne
qualsevulla dringadissa.

Hi són declaracions amorosides,
ocultades, al dessota,
dels vels brodats de tulipes,
on la llum
s’hi escola per cada porus
del diàfan teixit.

Els silencis, adesiara,
s’hi neguen a exposar-ne
accions que hi són
no obstant això,
de ben sentides,
però que bescanvien
engalipades afalagadores, per restar tostemps acomodats a les seves habituds i, no alterar així costums
ja força fossilitzats.

De tant en tant, aquest
mutisme de llavis encerats,
ens poden traslladar
al descobriment d’algunes
veritats.

Fins i tot, poden encobrir
amors per falsedats i,
 fer-nos entrellucar
per fora, vides de porcellana,
en tant que per dintre nostre,
s’hi esparpilli eixe regust amarg,
d’estar malvivint una
existència plastificada.






Adela Payá i Prats