PLANETA TERRA…

                    

PLANETA TERRA…
         
(1)

A la Terra l’han ensostrada,
tota d’ombrel·les lluu,
i, d’ella, pengen fils trenats,
on encarcarats els humans
com a ninots de fira,
pendulen tots de molls i, de
filferros ben allargassats.
Titelles atzarosos seguint
tresqueres que mai no ens
han pertanyut

A la Terra la volen segrestar
i, delirin per arrencar-la del
lloc on s’hi troba,
però ella, forta que forta,
no s’hi deixa fer.
No s’hi vol bellugar d’on és
i, s'ha inventat jocs d’encanteris
per als malèvols confondre’ls.

Molts abrigalls al damunt li han
posat, sargits de ferralla i, de llautó,
malgrat aquestes excentricitats
ella, més llesta que ningú, amb
una renglera de miratges, altres
terres ha dissenyades.

Del Sol, desitgen allunyar-la,
però aquest Astre tan sabut,
s’ha capficat en enllumenar-nos
amb més vehemència;
doncs s’hi ha fet uns clots
exorbitants,
gairebé desmesurats, per així,
poder a tots desentenebrir-nos-en.
El seu rostre d’esbaldrecs
ens acarona molt dolçament i,
les seves aspes de molí,
d’espurnes ens cargolen amb
sobtada delicadesa.

(2)

Els guerrers metàl·lics tots
encuirassats
d’amarres i, de cordes, a la Terra
no l'han trobada i, de les seves ancores,
n'han suspès un ram d’ombres.
Ells, enfurismats, ocells d’ales de coure, al cel han inundat de bombolles de cotó,
fils de teranyines enredant-s’hi amb
boirines i nuvolades.
Aquests semidéus de ments
embogides s’enjogassen potser,
per a gaudir-ne de les nostres sofrences,
de les nostres temences.

Ara, ja és el temps, per a que al nostre planeta defenguem i, encara que estiguem un mica enfosquits, hem de desenterrar-ne d’aquest indret a tots els impostors.

A la Terra li hem de retornar totes les seves llavors ancestrals, arraconades en calaixos d’usurers.
Hem de treure a la llum, secrets ocults, en coves de dracs amagats, tancats en baguls de fusta corcada.
                 

Hem d’abillar-nos amb les nostres
túniques d’humans i fer-li front
als nostres adversaris, disfressats, ells, de déus mentiders, que fins i tot el nostre món han emplenat de paraules dispars
i, de un rebombori de disbarats.
Ells, que a la nostra Mare Terra,
empolainaren de xarxes d’ermini,
i, que amb estratagemes d’harpies
ens desenllaçaren de tots els nostres
germans de llum;
ells, que tallaren els nostres fils lumínics
i, tanmateix, s’atreviren a jugar
amb els nostres orígens.

Pacte acordat...?

Per ventura, també tindran càpsules
on a dintre d’elles, empresonaran
les nostres ànimes, en això que anomenen
Karma i, altres coses que mai no n'he comprès..?
Qui som nosaltres...?
Qui són ells...?





Adela Payá i Prats