TRANSFORMACIONS...

                                   



DANIEL GONZÁLEZ POBLETE
( 1944 )
 " Dona amb Fanal "

                                  

TRANSFORMACIONS...!

Ningú mai no en sabrà
com aquell desconsol
hi va tenir la força
per eclipsar-ne cadascun
dels fanals, de dintre
del meu cor..

Ramblejava camins de foscor,
al compàs de llàgrimes vessades
per sobre del terregam.

Aquell llangorós interrogant,
de no poder copsar-ne
vocables mentiders,
m’hi havian trencat en un
devessall de cristalls.

Quin pes tan feixuc,
el de tenir-ne
que fer d’aljub dels mots
embolcallats
per llaçades i purpurines,
on de dintre d’ells,
s’hi amagaven
tantes i, tantes deslleialtats.

Ningú mai no podrà
comprendre
que s’hi sent quan et diuen:
t’estimo i, al darrere
dels t’estimo, n’hi ha tota
una desfilada de comediants
fent esclafir els seus riures,
de pallasses i,
caragirades,
de saltimbanquis i,
petimetres,
jugant amb les volences
de tothom:

Avui et toca a tu,
demà, en serà un altre...!

A tal punt que les estimes
tenen per a aquests éssers,
el significat de: Gominoles...!

Com s’hi poden trencar cors
amb coltells ben esmolats,
que en fan parasitar vides,
al bell mig, dels viaranys,
amb records insuflats
de moltes vaguetats..

Petjades de feres ben ferotges,
n’han fet reclams del que al fons
d’elles, no s’hi hostatjava i,
a canvi, s’han nodrit de tot allò
que jamai, no han pogut sentir-ne
a l’interior de les seves ànimes.

De sobte m’hi vaig trobar
vivint a sopluig de les coves,
inundant cavorques
amb beuratges amorosits i,
els seus hostes:
tremendes bestioles ben
singulars, s’hi van espantar
de tan enllumenades que  hi van
quedar aqueixes les seves grutes.

Aleshores, hi vaig aprendre
del desamor a enlluernar
als éssers més hostils de la
creació.....Fins i tot, el més
audaç, s’hi llepa amb la seva
llengua de llangardaix, totes
aquelles ferides, que el van
convertir en la bestiola més
salvatgina.

Ara, i sense saber com,
de les seves pellofes brollen
nafres i més nafres, d’un temps
ben endarrerit.

Ningú mai no en sabrà
com aquell desconsol
hi va tenir la força
per encendre'm tots els fanals
de dintre del meu cor.






Adela Payá i Prats