FANALS...

                             
                                         


SAMUEL TUTUSAUS
 (1975) " Groga "
                             
                                         

FANALS...!

Segueixo el rastre
de les petjades d’antany,
on criatures esbalaïdes
andarejaven sense temences
per tots els viaranys,
quan encara,
no n’hi havien après ni comprès
el significat de les paraules
què ens resten vitalitat,
què ens fan esllanguir-nos
 a poc a poc.

Em pregunto en quin atzucac,
aquests humans lluitadors,
defensors de la pau i, les estimes,
s’hi varen trobar força esgarriats
i, sense alè;
quina cosa, o quins éssers,
o quina circumstància,
els va fer decandir-se
de les seves essències..?

Aleshores, escindits en molts
bocins, només deliraven per
resoldre’n encreuats,
el més aviat possible.

Percebien que potser romandrien
tostemps desmembrats..

Temps a venir, prendrien consciència
que tot just, aterren les ànimes
nouvingudes, a aquesta Terra,
inicien el seu destí d’anar-se’n
desintegrant a pleret,
deslluint-s’hi dels seus colors auris.

S’omplin d’arreplecs de sensacions
i, d’emocions, què els empetitissin,
què els fan minvar-se'n de les seves
claredats, poblant espais erms
amb llavoretes, cada volta, menys
llumeneres, més empal·lidides,
fins que arribat el jorn
d’abandonar-ne la seva existència,
han de deslliurar-se’n dels seus fanals.

Llavors, marxin d’ací amb ànimes
foses,
després d’haver-ne llampurnejat
amb els seus centelleigs, els verals i,
les persones, amb les quals
hi varen pactar, abans de venir-ne
a aquest planeta.

De retorn a la seva llar estel·lar,
esclafeixen com a noves poncelles,
per a de nou, restablir el cicle
de les luminiscències..





Adela Payá i Prats