UN MONSTRE....(2)

 
                              

BRIGITTA JARVAS
" Monstres Marins opus nº 3 "

                               

UN MONSTRE..!

(2)


N’era fet de ferralla i, de metall
tot recobert de pellissa sintètica.

Així mateix, volgués recobrir-se'n
al dessota de les gramalles de la bondat, tot just, s’emmascarés al capdavall de les pellofes postisses, no per això, deixava de ser-ne el que n’era.

Ja s’hi podia posar perfums de brea
o, afaitar-se’n els seus bigotis, o ben bé tenyir-se’n els seus cabells, o àdhuc cenyir-se’n un perruquí al damunt del seu cap, no per això,
podia dissimular-ne qui n’era ell.

El seu esguard, sempre el delataria
perquè precisament
en aquell indret, s’hi allotjaven
els seus dimonis, que de tant en tant, se’ls hi podia ataüllar al fons dels seus ulls.

Aleshores, en percebre que n’havien segut descoberts, brandaven espases i
punyals i, unes pupil·les esgrogueïdes
i, ben palplantades en feien guàrdia
al davant de les seves conques orbitàries.

Ara disfressat d’humà, n’havia decidit conquerir el que més desitjava.
Només delirava per tot allò que relluïa i, què a les seves butxaques eixamplarien d’amplària.


A poc estava de fer-ne rellucs de qui
n’era ell, ..... i, ja les seves fúries
de dintre seu, totes encarcerades,
en feien un munt de saltirons
per a donar-ne curs a totes les seves
feredats i,
per poder-se’n eixir lliurement
de les seves garjoles constrenyedores.


N’era fet de ferralla i, de metall
tot recobert de pellissa sintètica.




Adela Payá i Prats