Hanami
(contemplació de les flors del cirerer)
By Olevelaya
|
CIRERETES…
Fèiem
collarets
amb
les cireres...
Dels
nostres colls
als
fruits, despenjàvem
i,
a poc a poc,
se’ls
menjàvem
d’un
en un;
de
pas, aprofitàvem
per
fer-nos-en
un
munt de besades
envermellides...
S’atipàvem
fins
a
quedar-ne ben afartats
i,
acabàvem tots dos plegats,
ben
enrojolats...
Les
nostres pells roges
ens
incitàvem
a
fer-ne un ball al voltant
de
les llunes capritxoses,
què
ens reflectien
per
sobre dels rierols
sonrosats,
com un parell d'aucells
pit-rojos..
Fèiem
collarets
amb
les cireres...
Amb
llengües sucoses
regalimaven
totes
les voreres
dels
nostres cossos
i,
s’arrupíem
en
rius de palla arrissada,
on
tots dos,
s’afalagàvem
de carícies
arrodonides,
caient
adormits
al
dessota d’un cel
pinzellat
de carmesí...
Adela
Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada