LLUNETA.....

   
   
   LA TERRA I DOS LLUNES


                            

LLUNETA....!
( PER ALS NENS )

La lluna plora, tota neguitosa,
mocadors de núvols en fa servir,
i, al darrere d’ells, s’hi amaga,
no vol que ningú la vegi trista.

Amb el seu davantal nuat a la
seva cintura, ha deixat la part
de dalt penjadissa;
de les seves butxaques,
en treu un sonall per alertar,
on ella hi és.

Un estel li pregunta:
per què plores Lluna...?

I, ella, respon que ha perdut
a la seva germana més menudeta,
li diuen lluneta, i no la troba enlloc.

No has de plorar, tots plegats
t’ajudarem a cercar-la...!

Tan melangiosa la lluna n’és
què no vol ni posar-se’n els seus
vestidets de llautons,
tota de negre, ben endolada, lluu
i, a les nits, ni se la pot entrellucar.

El cel se n’ha buidat d’estrelles,
ni una s’hi pot ataüllar....han marxat
a la recerca de Lluneta.

En un altre planeta, l’han trobada
ben divertida, fent giragonses
sense detenir-se’n i, a més a més,
té amiguetes amb les quals hi juga
sovint.....No vol a la Terra regressar,
diu què ací n’és ben feliç.

Esmenta, que més avant hi anirà
a saludar a la seva estimada.

Doneu-li'n petons i una abraçada
ben grossa, a la meva germana,
afegeix, Lluneta.

Totes les esteles,
a la Lluna li comenten
que Lluneta, n’és ben devanida,
fent giravolts al voltant
d’un altre planeta.

I, ara des de fa més d’un mes, que la
Lluna al cel, resplendeix com un Sol,
amb moltes espurnes daurades,
diu que s’hi sent tan joiosa,
de saber-ne que la seva gemaneta
n’és viva, que no pot parar
de besllumar-nos a tots.

Així que aprofitem aquest devessall
de centelleigs, per a omplir-nos-en
de llum.


El Sol, també en tindrà un germanet...?





Adela Payá i Prats