FULL EN NEGRE....

                                      
                                       

VASILI KANDINSKY ( 1866-1944 )
Aguazo sobre papel negro.
49x32cm
Apenas tres años le quedan
para su muerte y el negro tiñe sus acuarelas como anticipo de su ocaso, haciendo alusión a una visión resignada de la vida.
                                      
                                       

FULL EN NEGRE...!

No hi puc creure paraules
que no en van treure:
cames i braços,
peus i mans, ulls i cor,
per a fer-ne
camins d’amor.

Què pel contrari,
hi van decidir
amagar-se’n a l’interior
de les seves closques,
muntant graonades
en formes de cargols,
fins a eclipsar-se’n
com a llunes quitranades.

Què ficades al fons de
safates de gel,
hi van escollir,
quedar-se’n
convertides en terrossos
ben glaçats, abans de
posar-se’n els seus abrigalls
de viatge.

No hi puc creure en aquelles
ànimes silencioses,
que s’excusen de no haver-ne
sabut omplir papers en blancs,
si més no, nevisquejats i,
esquitxats pel
 calabruix...què a més a més, en fan amarres
del seus sentiments en ancores
emperesides...i,
que malgrat això,
desenvolupen arrels
ben gruixudes
al dessota del terregam,
per tal, de no avançar
ni una sola passa.

La comoditat i, les conveniències
mai no hi seran prolongacions
amorosides,
no podran allargassar-se'n
com tentacles naixents
del mateix cos,
tanmateix, hi vagin acompanyades
pels dolços fils dels cabells d’àngel.

Almenys, un inici de voler-ne
fer tentines, a desgrat, dels entrebancs,
n'hagués segut un bon principi,
que no pas, hivernar a dintre de
les coves, com ho fan els óssos.

I, després d’un temps ben immens,
per a desentumir-se’n de les gebrades,
el cor oblidadís, n’ha penjat tot allò
què en sentia a dintre seu,
als trespols de les esplugues,
on ara eclosionen estalactites
amb gemecs de cornamuses.





Adela Payá i Prats