UN DIA FESTIU….

                      

PINTURA SANT JORDI..
GUARINÓS 1994 ( ALCOI )

                      

UN DIA FESTIU….!

Castells de foc,
al damunt dels ponts,
arracades virolades des del cel
desprenent-se
dels seus safirs,
de les seves perles,
dels seus carboncles,
i, de les seves esmaragdes,
en un conjunt
de centelleigs i, de llampurneigs.

Nens bocabadats,
albirant un trespol
enlluernat de moltes
policromies,
amb ulls viatgers,
rodolant pels cims muntanyosos,
pels cingles i, pels espadats,
reblits de pensaments
d’àligues enlairades,
desplegant les seves ales
per encetar,
renascudes a la recerca de
noves aventures.

Festes de Dracs i, de Sants,
amb espases enclavant-s'hi
al cor de les bèl.lües;
foc i més foc,
dels trabucs espetegant
trets de pólvora estavellada,
contra les llambordes
dels carrers,
davant d’una fortalesa d’antany
imitant recreacions d’un passat
ancestral.

Fires de carrosses fent giragonses
al voltant d’un cercle, on tothom
hi vol muntar-se'n i, gaudir-ne
de les revoltes i, més revoltes,
on poder-ne conspirar
contra les onades del vent,
menjant neules rosades
de caramel i, ensucrant-se els llavis
de melassa.

Oblits d’unes vides
carregades de misèries,
què ens volen camuflar
a dintre de disfresses
d’un segle de Reconquesta,
on àrabs i, cristians,
reclamaven per dret
els seus territoris
i, on després de tanta sang
vessada, tota la puixança
hi va recaure per sobre
d’un poble afeblit,
que s’hi va sentir
novament esclavitzat
sota les ordres
d’uns altres reis
colonitzadors.

Festes rememorant sempre el roig,
eixe color de la sang nostra,
que talment tantes vides d’humans
s’hi va engolir en temps passats
i, ara, en temps presents.

Nosaltres, els càntirs reblerts
del líquid sagrat, què a cada instant
ens sacrifiquen, ...Cadascú: gotim
saborós, per als musells capciosos
del déus capritxosos.

Potser, hem nascut per a satisfer
la golafreria dels fartaners i, encara
així, continuem celebrant
commemoracions per les morts dels
nostres avantpassats i, als nostres
nens, ensarronem amb el seguiment
d’aquestes accions endolades.

Hi som gent que enaltim la mort,
no hem après a lloar la vida;
executem festivitats de dol i, tal volta,
hem desaprès a realçar els fets que
atorguen divinitat a les nostres
existències.

Uns focs d’artifici, han clausurat
l’acte de la festivitat, en honor
al Patró del poble: Sant Jordi,
el sant què assassina, siguin
musulmans, siguin dracs, segons les
llegendes, les circumstàncies i, les
interpretacions de cadascú.

Adela Payá i Prats