DAVID OYENS ( 1842-1902 )
" Dona
llegint a l'estudi "
|
A CASA....
Al quarto dels
trastos,
per un esbaldrec,
n’he pogut
ataüllar
un sense fi de
coses:
llibres vells,
baguls,
quadres antics,
mobles
dels avis, i al
bell mig,
de totes les
andròmines
enllà, tu, hi
eres,
a dintre dels
àlbums
esgrogueïts, amb
poses
de moltes formes
diferents
a les fotografies
d’antany.
Volums emplenats
de polsim
me n’han fet
recordar
que no hi ets al
món del vius,
i, mai, no n’hauràs
d’empolainar-te
amb les
vestimentes d’ancià...
Sempre el teu
rostre serà el
d’un home
jove...N’hauré
de rememorar-te
amb la teva
imatge impol·luta.
Quaranta set
anys, tan sols,
en tenies, quan
hi vas decidir
marxar a
visitar-ne
uns altres mons
estel.lars...
Allò, que junts hi
vam fer
i, què tots dos
plegats,
hi vam crear al
llarg dels anys,
m’ho vas deixar
només per a
mi, .....però el
que tu, no en sabies,
el que tu,
ignoraves
és que amb tu ho
hagués
volgut compartir tot...
Miro com la llum
s’escola
per la finestra,
mentre
segueixo passant
els fulls
als llibrets dels
records...
Avui sóc un devessall
de llàgrimes...!
Tant de bo, no
haguessis
partit sense els
dos,
tant de bo, les
mans, mai no
me les haguessis
deixat anar-hi...
En cap moment, no
ho vaig
decidir jo, això
i,
sí tu ho vas fer,
almenys,
haguessis pogut
consultar-m’ho
abans;
i, sí ho va fer
algú,
alien, als dos,
quina poca
vergonya
el no haver-nos
preguntat
ni a tu, ni a
mi.....
Els déus són ben
cruels...!
No en tenim cap
foto del nostre
casament i, ja
te’n recordaràs
que encara ens
quedava pendent
el nostre viatge
de noces...!
Quan el farem...?
On anirem....?
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada