CALABRUIX A LA MAR...

   
  CALABRUIX A SIBÈRIA
                                      

CALABRUIX
    A LA MAR...!

La mar avui en duu polseres
amb penjolls de cascavells,
petxines i, platerets;
fa aldarulls amb acompanyaments
de fons, d’eixe xipollejar
de les onades.

Nosaltres dos, enyoradissos
d’altres llocs selvàtics,
ens hem atansat a sentir-ne
les seves cantarelles,
què ens parlaven d’altres vides
i, d’altres criatures que viuen
al dessota dels oceans.

Calabruix de perles blanques
diluvien a sobre de les aigües,
empolainant-les de joiells;
tecles nacrades dels orgues
solfejant acústics degoteigs
i, fent esclats per sobre
de les aiguamarines.

Un pèlag escumejat de més ivori
ens ha relatat històries dels núvols
i, d’un cel enjogassat com un nen
jactanciós, entretenint-se en fer
l’harca.

A tots ens ha esquitxat de codolells
lletosos, que contra les nostres pells
estiuenques, n'han eclosionat amb
molta impetuositat.

Una gernació enfurismada
recollia aparells i, ormeigs
de pesca, fugint a corre-cuita
de les pedregades.

A la platja, no n’ha quedat ningú,
excepte nosaltres dos, què en volíem escoltar relats cantussejats per les fades de l’airecel i, les sirenes marines.

Arreplegats entre dues roques
ens hem embolcallat de contes
i, de melodies, fins a veure’ns
trasmudats en dos dofins que
solcaven l’alta mar..

A l’endemà a vorera del sauló,
unes màquines que raspallaven
l’arenal, s’hi detenien de sobte,
en veure dos cetacis apropar-se'n
al galop dels onatges.





Adela Payá i Prats
   🐋🐳