EDGAR DEGAS ( 1834-1917 ) " The Star Dance on Pointe " |
DE PUNTELLETES…
Un pas enrere
i, fer esborralls
de tot allò què
et varen fer
esvair-te
i, difuminar-te
entre els
paisatges:
Un ésser
camaleònic
vingut de les
obagues,
tingués la missió
d’aniquilar-ne
rellucs
de vida, enmig
dels
humans...
Un pas endavant
i, deixar-ne a
les voreres
dels camins, les
mans
ensutzades,
què a la teva
ànima
la hi van fer
emboirar-se’n
de nuvolades tèrboles...
Un pas diví i,
nedar
als marasmes
de l’airecel,
apropar-te’n al
Sol,
pactar-hi amb ell
i,
prendre prestats
alguns dels
seus rajolins
llumeners,
en tal de
poder-ne
enlluernar als éssers
qui s’hi oculten esporuguits,
als globus de fosquedat.
Un pas voladís
d’ales nacrades,
treient la pols despresa
als hàbits dels
turbulents,
on tostemps,
transcorren engolint-se
espurnes i,
centelleigs
dels
benaurats....
Un pas al bell
mig
de la Terra
i, en un llampec:
planeta voladís,
enfilant-se a les
clarianes
de les llanternes...
Els perversos
jauen
surant pel
cosmos,
arraïmats
en branquillons
de bagots...
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada