ELS
ABSENTS....
No cerquis el que
no hi és,
perquè mai no
s’hi pot trobar
el que n’és
absent...
Ell, té moltes
coixineres
i, cadascuna
d’elles,
travessades per
agulles
ben esmolades;
simbolitzen
cossos amb
formes ben
diferents...
És expert amb les
tècniques del
Vudú...
Quan el cor,
aquest saure,
el té buit,
.....famolenc
per atipar-se’n
de turments,
fa fiblades, tot
de seguit,
a la seva víctima
de torn....
Troba complaença
atorgant
dolences al seu
proïsme...
No cerquis el que
no hi és,
perquè mai no
s’hi pot trobar
el que n’és
absent...
Aquesta criatura
va néixer
sense ànima, o
tal vegada
la té tan
enfosquida,
què ni se la hi
pot entrellucar...
Tot ell, només és
un cos mental i,
no ha après
encara
que és això de
sentir-ne amb el cor.
Més bé, fa llàstima,
si pensis com ha
de ser,
tenir-ne que
viure
sense allotjar
cap emoció,
cap sentiment...
Però el més
curós,
és que aquests
éssers,
sí que hi poden
adonar-se’n
de les
malaurances,
sí que les poden
sentir-ne com a
punxades
a dintre
d’ells,.. aleshores,
podríem cavil·lar
que
existeixen ànimes
tan emboirades
com les
fumaroles....
Malgrat tot això,
quina vida més
decadent,
més primitiva,
sobreviure tan
sols,
per a ensementar
camps
d’avolesa....
Fins i tot,
fa tanta pena...!
Hauríem de
posar-los
al sol, com els
gira-sols,
per sí de cas,
tingueren
la ventura
d’omplir-se’n
de rajolins
daurats..
No cerquis el que
no hi és,
perquè mai no
s’hi pot trobar
el que n’és
absent...
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada