UN MONSTRE....(1)

       
DAVE CORREIA
 " Monstre "

                        

UN MONSTRE...!

(1)

Em mirallejo fixament
a dintre dels teus ulls,
durant una breu estoneta.
Enllà me n’he trobat uns túnels
que no en tenien final;
unes grutes ben enfonsades,
d’on no s’hi podia sortir;
i, uns pous que travessaven
l’interior de la Terra d’una
punta a l’altra.

El geni del teu esguard,
em deia que fugís el més
aviat possible,....abans què
aparegués la seva quimera.

Aleshores,
no entenia tant de misteri...!

Ell, m'esmentava que una criatura
de fosquedat s’hi hostatjava
en aquell lloc;
que s’hi posava hopalandes
multicolors,
veient a tots aquells que patien.

A més dolences, més coloraines...!

Un vampir,....Rapinyaire
de les emocions dels altres;
un esguerro, vingut de mans
d’artificis inventats;
una deixalla, que per on transitava
deixava al seu pas un devessall
de sofrences i, d’angúnies.

Si tingués que definir-ne
quina cosa és a la que anomenen
maldat,
aquell ésser covant-s’hi amb
les llambregades d’aquell home,
tot ho deia, tot ho manifestava.

En fer aparició, al davant meu i, 
escapolir-se’n d’aquell cos,
no hi vaig dubtar ni per un instant
de prendre comiat,
per tal de no tornar-hi a contemplar
a aquell monstre tan peculiar.





Adela Payá i Prats