Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

divendres, 30 de setembre del 2016

OCULTACIONS....


                              

Lilà comú
El lilà comú, Syringa vulgaris
És un gran arbust caducifoli
o un petit arbre
amb moltes tiges que arriba
a fer de 6 a 7 m
d’alçada.

                              

OCULTACIONS....!


No cal que m’amaguis de tothom,
hi vaig ser i, també hi vaig existir;
encara romanc a la Terra.


Va ser- hi en el temps que la primavera
en fa rellucs de flors de lilàs, de lliris blaus, de tulipes, de gessamins,
i, d’un devessall d’altres flors i,
d’uns quants arbres fruiters.



Guarda’t d’aquestes gomes
d’esborrar, feinejades amb deixalles
groguinoses;
no assoliràs ni per un sols instant,
poder-me’n difuminar.


Hi sóc i, existeixo,
i, encara que volguessis fer-me'n
desaparèixer, sento dir-te, que hi
sóc la que hi sóc i,
la que sempre hi serà.


Has oblidat aquell poema que
així ho afermava...!


Ja ho saps, hi sóc aquell fibló,
què de les teves escorces d’eriçó,
s’hi va desprendre suaument.


No ho has advertit, ...què en tens
un forat al seu lloc...?


No s’hi pot reblir amb res
i, fa mal, oi...?

Malgrat que te l’esgratinyis,
jamai s’hi apaivagarà,
la seva coïssor.
Tostemps romandrà enllà,
fent-te sabedor que eixa nafra
perdurarà fins el jorn de la teva
mort.


Amb el pas del temps, s’hi farà
més i, més gran i, s’aprofundirà
de mica en mica.


A aquesta ferida, poden voler-te-la
guarir mil mans de molts colors;
cabells de tonalitats discrepades
davallant a sobre de rostres marcits;
ungles acurades de pigments
embruixats;
però cap ni un ésser de la creació,
podrà empeltar-se’n
al teu cos de garota, trasmudat
de vegades, en llop acarnissat.


Unes paraules màgiques, inscrites
en uns versets teus, publicats, en són els responsables.

Hi són mots amb puixances,
què al fons d’ells,
oculten collarets engalzats
plens d'encanteris, els quals,
et faran palès què hi he segut,
què hi sóc i, què hi serè,
encara que això, no hi sigui
de la teva complaença.


Arribarà doncs, eixe moment,
al seti de les comprensions,
on tots els imitadors,
emmirallant-s’hi als espills,
se n’adonaran dels seus plagis.







Adela Payá i Prats

         




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada