MIG EMBOIRADA...

ALONSO SÁNCHEZ COELLO
( 1531-1588 )
 " Princesa d'Èboli "

                                 

MIG EMBOIRADA...!

Tot el que albiro n'és marejat
com si anés a sobre d’un vaixell
en alta mar.

Les rectes hi són corbes i, tot ondeja
amb moltes ondulacions, fins i tot,
la casa s’ha inclinada o potser els
meus ulls han canviat de direcció.

Els dits de les meves mans ja no
els contemplo com abans,
són com arrels amb moltes revoltes,
com tentacles de polps , o fils de
teranyina....Déu n’hi do...!

Com és de violent això de capgirar
les perspectives de qualsevol
objecte.....Res obeeix al que és en
realitat, ...!

Potser trigui més del degut en
tornar a clissar com són les coses
al món real....Andarejo de gaidó
a sobre d’un pla, que a mesura que
avanço, em sembla més torçat.

Em pregunto com seran els arbres
a la Natura i,....... les flors
com les ataüllaré...?
Em farà nosa sentir-ne coses diferents
a com les sotjava abans de perdre
la vista a un ull...?

Viuré com visc ara, amb un cap
rodolant com si fos una baldufa ...?

Els meus ulls em traeixen, fan jocs
de llums i d’ombres i, dibuixen figures
que m’acompanyen al llarg del dia.

A la nit, tot és fosc i, com els nens
acluco els ulls i, demano que em
llegeixen un conte,
abans d’agafar-ne la son.
Sacaries, el meu àngel guardià,
em parla i, em xiuxiueja històries
del cel....I, als seus braços, m’adormo..

N’estic una mica espantada...!




Adela Payá i Prats