RACÓ D’ULLS GLAUCS…

                             


RAMÓN MOYA LÓPEZ
 " Olivera Nevada "
                             

RACÓ D’ULLS GLAUCS…!

Les teves oliveres, les nostres olives, els nostres ulls del verd de les seves fulles, les nostres mans, fetes de les escorces del seu tronc.


El nostre amor, immens, com els
d’aquells cels què ens en cobrien
des de la matinada fins a caure
el vespre, mentre arreplegàvem
el fruit dels nostres estimats
                  arbres..                   



Les nostres besades pinzellades
de llengües, relliscant de fluids
afruitats, cargolant-s’hi com a serps al voltant de l’enrampat.

Les nostres abraçades, estrenyedores,
rampants de cossos arrupint-s'hi,
arrapant pells amagades, al dessota
de les vestimentes fins l’extenuació
i, el deliri de dues ànimes entaforades
a dintre de les beines de coscoll.

Nosaltres, fets de tarquim i,
de pedruscalls, fang aigualit
de déus consagrats, donant vida
al nostre amor, mitjançant els
elements naturals de la Terra,
què als divins, els hi vam ensenyar
com s’estima, malgrat
els impediments
de les seves transgressions.

Nosaltres, els amants més vituperats,
que encara que tot se’ns va capgirar
de l’inrevés, ens vam voler en
qualsevol lloc i circumstància,
i, de maragdes, el nostre amor
per sempre resplendirà,
pesi a qui pesi...


Hi vam néixer per a trobar-nos-en i,
per a dir-nos adéu
en un sospir de l’espai-temps.





Adela Payá i Prats