UN COR DE PEDRA…

                             

 PEDRA TROBADA A ROTA,
 FOTO: Adela Payá i Prats


                               

UN COR DE PEDRA…!



Un cor de pedra ly’he trobat
a vora de mar.
Un cor de pedruscall, tot sencer,
el pèlag em va escopir a Rota:
una platja Gaditana,
on el Sol es gita a sobre de les
aigües crepusculades,
cobrint-les de llençols violats
i, envelant-les de flassades
ataronjades.


A cau d’orella, una dolça veu,
em pregonava què al llarg del
temps, un nom ( substantiu propi )
apareixeria inscrit a sobre del
codolell..


La miro ben a prop i, l'entrelluco
de lluny i, només hi veig que petits
esvorancs aprofundint-se a dintre
del pedregam, ......Penso, sí potser,
s’esberlarà en petites escletxes
abans de llegir el seu apel·latiu
al damunt.


L’assaboreixo amb la llengua i,
li trobo gust a sal i, a sorra;
el tacte és asprívol i, lliscós;
el seu color argentat, em recorda
a una Lluna presumida
que vol canviar-se de vestidet,
cargolada d’agulles de ganxos
amb formes de corets.


Tota mudadissa, lluu de nova
aparença...!


Em clissa de gaidó i, una agulla
de ganxo, dolçament, del seu cap,
s’hi lleva amb molta molèstia,
llançant-la a l’oceà.



Sobtadament,
una onada de mar,
és colpejada,
esgarrifant-se d’espant;
suara, és empolainada
d’escumes altívoles,
ben blanquinoses,
que li donin un semblant
de núvia,
on un cor empedrat, a d’ella,
l’ha feta espetegar
en pètals de gessamí.


Als meus peus nuus,
aquesta ona
ha arribada, oferint-me
la pedra platejada,
posant-la al davant meu,
per a que la veiés,
per a que l’agafés.


Quan l’esguard he altejat
al cel,
n’he comprovat que la lluna
en tenia un rínxol de menys.


Missatges lunàtics una veu
xiuladissa em mormoleja
cada vegada que acullo
entre les meves mans,
a aquest regal en forma
de coret.


Em murmuregen aquests mots:


“ Un nom masculí en veuràs gravat
a sobre del pedrís...”






Adela Payá i Prats