AL DOCTOR BANYÓN...!
(2)
Feia temps, molt de temps
que no em sentia acollida
de tendreses tan dolces.
Unes paraules singulars,
uns fets abissals i, unes mans
afables, a sobre dels meus
muscles, invitant-me
a cessar els meus plors.
Adonar-te’n què encara
existeixen éssers compassius,
a la meva ànima, l’ha omplerta
de molta felicitat.
Regals tan peculiars no tothom
en sap d’oferir.
Ajaguda al llit dels malalts,
el meu ull encegat, entre ales
d’àngel aixoplugat,
s’ha sotmès a l’acció més pura
i sublim.
Recuperar la visió, serà el meu
afany més entossudit, entre
els quefers més entendridors,
que feia molt de temps, que no
hi contemplava.
Gràcies Doctor Banyon...!
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada