PRESENTS...

..


                                
CEMENTIRI A ALCOI


                                

PRESENTS....!

Diuen que la vida n’és un regal...!

Però també jo a la vida li n’he
concedit molts obsequis..
Del meu cos, li n’he ofrenat
uns quants de més,
però el què en cap moment
no hi vaig sospitar,
és què al meu estimat
se l’endurien.

Les nostres ànimes vincladisses,
hi van ser arrencades,
 una, lluny de l’altra,
 fins a entenebrir-se’n de tristeses.

El meu enamorat, hi va ser,
l’oferiment més valuós,
què els cels em varen rapinyar,
a dretcient, que ja en sabien
massa bé, què ens destrossarien
per sempre.

Per als creadors, només hi som
una desfilada de globus,
mentre ells,
s’entretenen dolçament
amb fiblons ben esmolats,
punxant quantes més esfèrules,
millor... El seu objectiu n'és la
creació i, la destrucció, alhora.

Són semidéus ben duals...!

I, encara que he hagut d’enfrontar
molts obstacles per a seguir
sentint-me ben viva,
no n'és senzill, andarejar pels
camins, amb una presència
d’obagues, absentada del meu amat.

L’ànima s’entossudeix per fer-ne
centelleigs d’espurnes amb l’esforç
de fer-me sabedora que, ell, ja no
hi és a recer meu,
i, tot el que tots dos plegats,
n'havíem de compartir,
a d’ell li ho van negar.

Quan pels carrers hi veig éssers
amorosits, agafats de les mans o
ben bé, fent-se petons,
inevitablement, ell, torna a renàixer
a dintre meu....!

I en canvi, quan un ésser volgut
n’és mort, ......de nou, a d’ell
el regresso al fons del terregam.

Ell, viu i, mor moltes vegades al
mateix temps...en seqüències
ambivalents.






Adela Payá i Prats