BALADRE....

                           

                                     

CATALÀ : BALADRE; CASTELLÀ: ADELFA
                          


                                     

 BALADRE....!



Baladre, canelobres d’espelmes blanquinoses i, rosades ajaçats al dessota
de la Penya del Frare.

Un esclat momentani, les ventúries,
a les flors adormissades, les han esparpallades
de pètals dansarins, teixint catifes als peus encelats.

Baladre, acompanyant dels meus dies i, de les meves nits d’adolescent, on a les teves voreres, el meu enamorat i jo,
andarejàvem ben agafats del braç,
de les mans, i, de vegades fins i tot,
dels cossos.

Baladre, florejat de poncelles joioses amb fullam de verí, què a les nostres vides, recobrires d’esplendor i, encara que tots
ens alertaven dels teus encanteris emmetzinats, a recer teu, tinguérem les històries  d’amor més enternidores.

Baladre, sempre et recordaré...! Bressol del nostre cau amorosit, on arreplegats arran teu, al·lucinàvem sota un airecel empolainat amb fanals de corol.les emporprades.

A l’èter li n'arrencàvem els seu blaus de turquí, brodant una mar escumejada pels raigs crepusculars.

Baladre, canelobres d’espelmes blanquinoses i, rosades, ajaçats al dessota
de la Penya del Frare,
acaronant-me els ulls i, retornant-me al meu estimat...! Tot ell, fet de capolls de llorerets, acolorint-me la pell de tonalitats carmesí...



                                       



Adela Payá i Prats