DIA 10 DE SETEMBRE DE 1979...

                                    

DIA
10 de Setembre
DE 1979...!

Ens vàrem casar per als altres,
un dia deu de Setembre de 1979
però abans, ja ho havíem fet
en una raconada d’un carrer
aombrat, que tothom tenia
por per trepitjar- ho.

Vam agafar-hi un clip de metall
i, en estiregassar-lo, ens vam
fer als nostres dits unes escletxes,
de les quals, hi van brollar regalims
ensangonats i, encara que rèiem
malgrat el dolor, vam junyir
els nostres dits, ......aleshores,
n’érem adolescents i, vés per on,
la vida de nou, ens hi va ajuntar
per sempre.

Tu, em vas salvar de tantes coses,
sobretot de la meva desgana per
viure i, dels tirans que sempre
aguaitaven amb cervells rovellats.
Tu, em deies que només volies
estar-te amb mi,....Quan d’amor
ens hi va acompanyar en aquell temps.

Hauríem de tornar sempre a eixos
paratges nostres, on l’amor hi va ser
el primer, a la llesta de les prioritats.

Ara, que hi vius, en un altre lloc,
no sé com serà la teva vida enllà,
però, espero que hi sigui emplenada
de moltes joies....Tan sols, volia
fer-te’n memòria de que avui dia
10 de Setembre, en faria 37 anys
d’haver-nos estat tots dos plegats,
només això, estimat..

Ja saps, espero el nostre regal,
des del cel o d’on t’hi trobis.
Tostemps, vam creure en els senyals
i, per tant, ja saps que aquest
dia preciós:
"La Verge de les Meravelles"
romancejaré impacient fins
a entrellucar el teu obsequi prodigiós.

Si et plau, no em fonguis més
bombetes de llum,...!






Adela Payá i Prats