QUANTES BESTIESES...

                                    
                                   

Tauleta Sumeria,
que representa als
Rèptils-Humanoides

                                    

                                  

QUANTES
     BESTIESES...!

Déu n’hi do…!

En vol abraçar als seus
germans d’aigua i, n'és incapaç
de perdonar res de res.

En té tresors de plom, on guarda
totes les seves rancúnies,
les classifica per dies, mesos i, anys,
i, volums de llibres on anota
totes les suposades calumnies
dels altres.

Ningú mai no en sabrà
quantes paraules malaurades
en va llançar,
tan punxegudes n’eren,
que arribaren fins
els cels i, a d'ells, els van ferir
amb tanta perseverança,
que diluviaren ruixims
ensangonats.

Tot ell, n'és un filferro d’arç
què a la més petita sospita
d’alguna cosa,
ataca al seu contrincant,
sense avisar-lo abans.

I, quan la seva presa,
se n’ha adonat, ja n’era massa tard,
tota de nafres emplenada hi era.

 Dels sentiments dels altres,
com ell, els fingeix, en fa pilotes
ben corrugades,
que llança a les papereres.
I, a més a més,
riu de les seves traiduries.

Li'n podrà fer creure a tothom el que no hi és, però no pas a mi,
que ja sé d’on ve i, a on es dirigeix.

Mig humà, mig saure, el seu cos
n'és llaurat d’escorces ben marmòries.

Em sap greu per la bona gent i,
per tots aquells que confien
amb ell......Però no s’hi cobeja cap
ni un sentiment de dolcesa al fons
del seu cor....Dins de poc, tot tenyit
de verd el veurem....amb xerrics
de bestiola famolenca.


Déu n’hi do…!
Quanta hipocresia...!






Adela Payá i Prats