NIU DE PARAULES RENASCUDES....

CHINESISCHE-SCHIRME


                             

NIU DE PARAULES
RENASCUDES....!

Del seu para-sol, n’hi ha suspesos
musells d’homes bocarruts.

Homes amb boques obertes
engendrant les larves dels
nous mots naixents,
dels nous mots calumniadors.

Musells niadors de verins,
d’amarguesa, d’aspror i,
de virulències..

Ara, les paraules s’assequen
al Sol, encongint-se, fins a quedar-se'n reduïdes a menudències.

L’home d’alabastre, arribat des
dels cels, empolainat de neví,
a pels mots macilents, hi ha vingut
a recollir-los a tots ells.
Al seu món de vitralls, als vocables
pèrfids, se’ls estenen a sobre de fils
de boirines i, a sobre de cordes
encalcinades, aguaitant el temps
de bonança, per a que hi puguin
purificar-se’n per sempre de les
seves metzines.

Del seu para-sol, n’hi ha suspesos  llavis de dones mudes, mullers amb boques closes, mussitant lletres dissonants, molt al fons de les seves gargamelles, reverberant càntics de tristeses i, d’incomprensions.

La Maga dels estels,.... de les fembres, se n’ha compadit, i ha aparegut amb l’escomesa de guarir-les i, d’ensenyar-les a expressar-se'n
amb dolces paraules, per cadascun
dels seus turments arreplegats.

El bruixot de la nit, als homes
per un temps, els ha silenciat.

Mentre, ells, callen,
elles, parlotegen...!

Dolces i tendres femines, suggestives i, didàctiques, amb llenguatge novell i, amb inexplorades notes musicals,
desentranyen tots els misteris ocults.

Ells, els homes, aprenen de les seves
companyes, com la seva feminitat
adormida, s’esparpillà sobtadament
i, com la seva saviesa i, la seva dolcesa retornaren, de bell nou, a brullar des dels fons dels seus cors.

Dels seus para-sols, s’han suspès
epítets i, substantius resplendents,
verbs i, adverbis florescents,
i, ara, s’hi despengen frases
diamantines, arrecerades de
solfejades d’acordió.






Adela Payá i Prats