COM OMPLIR-SE'N...?

                                        

COM OMPLIR-SE’N

                                                        

Fulles estelades,

dels teus ulls

en fan rellucs:

són llàgrimes glauques.

Perquè tu, abans

n’eres una heura,

que s’hi cargolava

al voltant

d’un arbre frondós,

que tant i tant

t’estimaves...

Ara, ja ho recordes...?

Com també

n’hauràs rememorat

que aquell vincle

ací, a la Terra,

mai no l’havies

viscut amb ningú..

És per aquest motiu,

que tostemps,

no pots evitar

sentir-te’n òrfena

d’aquells lligams

punyents,

brodats d’arrels

de profunditats,

què a la teva ànima

avui, l’han impregnada

d’un caramull

de buidetats...

                                    

Adela Payá i Prats