CAGACALCES...

REMBRANDT ( 1606-1669 )
“ Retrat d’un ancià
en vestit de militar “
Personatge ocult al darrere ?


                                             


CAGACALCES...!

N’estic enlleganyada,
de neules atapeïda,
amb ales de mussol,
fins del nostre arbre
n’he davallat.

Tu, encara no n’havies arribat,
com sempre fugies,
tot espantadís.

D’hores, minuts i segons
me n’he assaciat;
en rellotge m’he trasmudat i,
amb desitjos creixents
d’agulles alleugerides,
n'he fet estavellar cadascuna
de les esfèrules.

Els porucs, a dintre de gàbies
s’amaguen, mai enlairar-se’n
volen, ...La foscor de la nit
i, el vent de gregal, els atordeix,
mai hi troben l’instant per a ser-ne
agosarats.

Passen el temps escapolint-se
d’un lloc a l’altre i,
quan s’hi detenen una estoneta,
la justa, per a no arrelar-se’n,
diuen què
uns nous paisatges i,
unes pells novelles els esperen.

El cor amb ningú no desitgen
ancorar-lo, no sigui cas
que els lligams s’hi trenen fins a no
esbadiar-se’n de cap de les maneres.
                                                             

Tant i, com rumien quan lliures
hi són ells, a dintre del seu cor
la buidetat els aixopluga.


Quan un vincle s’enforteix,
treuen tisores de plom i, escurcen
tots els fils, fins no quedar-ne ni un bri..

Cavil·len què l’amor endinsat en cossos cada vegada més jovenívols, els inspirarà i, encara no han après que les tendreses nien en espais enfora de les pellofes.

Amb brúixoles de pedra i, de rocam
la seva vida sempre la tenen suspesa dels convencionalismes i de les normes establertes. 



La nostra arbreda, avui, òrfena
de nosaltres dos,  contra el sòl n’ha fet estavellar glans moribunds.

Amb plomes de mussol
el meu vol l'he volatilitzat i,
d’aquest paratge
me n’he absentat, per a mai més
entropessar-me’n amb l’home
trontolladís.

Adela Payá i Prats