TRAVESSANT L’ESPAI...

                    
                              
                                 
La poesia és l’eco de la melodia
de l’univers en el cor dels humans.

 Rabindranath Tagore (1861-1941)
  ( Filòsof i escriptor indi )

                   
                               
TRAVESSANT L’ESPAI...!
( per a C.S.D )

Podré perllongar la meva mà,
temptejar l’espai què en un altre
temps, tu, el vas  habitar amb la
teva mà...?

Potser les nostres aures,
d’aquestes les nostres mans,
puguin traslladar-se’n
ben acoblades, a qualsevol punt
de l’Univers...?

Miro al cel, al bell mig,
d’aquest pedregós camí i,
els estels, zeladors de l’èter,
em llancen llampurneigs de llum,
il·luminant eixe recòndit lloc,
de la meva vereda a explorar.

Els teus ulls, s’han convertit
en boles de cristall calidoscòpiques,
orientant-me pels viaranys,
encara no esbrinats per mi.

Rememoro imatges que alenen
a la meva ànima a escodrinyar
el terreny llaurat
pels clots de les teves empremtes..

Les meves cames, trepitgen
per la tresquera on amb prou feines, comencen a créixer flors,
i de tant en tant, m’hi arriben
aldarulls ensordidors d’un vaixell
que murmureja la seva arribada
a l’andana d’un port.

Amb peus vagabunds, ramblejo
una mica extraviada, sense rumb
emmarcat de mapes
i, de brúixoles.
De nou, retornada a l’indret
de sempre, a eixe paratge
que no acaba enlloc i, que pot
concloure en qualsevol
recolze,
em faig sabedora què hi sóc
al mateix punt de partida.

Segueixo les teves petjades,
ja ensementades
de flors selvàtiques, que amb
els seus pètals desdibuixen
el contorn dels teus peus,
ells, brodats d’assutzenes,
de campanetes i, de lliris,
sadollant-me d’essències
boscanes.

Em pregunto, sí potser, hi pugui
calçar els meus peus nuus, a sobre
de les impressions
dels teus, sota la terra humitejada,
en aquell paisatge brodat dels nostres somnis, tostemps, enteranyinats
pels fils, què hui per hui,
encara segueixen enfilant-se
i, que s’hi neguen a escriure’n
qualsevol tipus de desenllaç.





Adela Payá i Prats