PASSETS DE RERAFONS…

                         
                                     



COVA DE CROMAGNON
A prop de les Eyzies
de Tayac-Sireuil
Dordogne ( França )

                        
                                     

PASSETS
DE RERAFONS…!

“ Hi sóc viatgera dels mons
descloent cofres amagats...”

Vaig amb botes ben cordades
i, amb bastons del tot punxeguts;
de vegades, em poso un barret
per sí de cas, els raigs del Sol
s’esbullen amb els meus cabells,
escalfant el meu cap més del degut;
la meva motxilla, sempre la duc
penjada al darrere de la meva
esquena, colpint-me amb els seus
campaneigs de dringadisses.


Andarejo per tot arreu, cerco
tresors ocultats que em parlin
dels meus ancestres, a les coves més
aprofundides i, la por l’he penjada
dels arbres ploricons.

No li faig esbaldrecs al terreny,
així com així,
no m’agrada deixar-ne escletxes
on altres peus, s’hi puguin entropessar.

Els esvorancs que hi faig,
hi són de ben grans i, abismals,
fins arribar al naixement
de les aigües i, sinó ho assoleixo,
continuo, fins trobar l’origen, l’inici
d’aquestes grutes.

No hi sóc ésser de crostim,
ni de planúries;
gaudeixo d’endinsar-me’n al fons
de tot allò, que no n’és perceptible
a ull nu.

Delejo per enllumenar tot el que hi és desproveït de llum.
Hi sóc com una lluerna a les nits,
obrint coves tancades i, potser
arribarà eixe dia màgic,
en que em trobi amb alguna espluga, que no en tingui de comiats; tanmateix, em faré sabedora de que
aquest hi serà el meu destí.
I per tant, n’hauré de prosseguir
enmig d’ell, vers al final dels
meus dies..


Escodrinyar, sense aturar-m’hi,
serà el meu gran plaer.
Una sort benaurada, aquesta
d’anar-ne fent petits descobriments
a cada instant i, assabentar-me’n
que mai no s’hi detindran per res.

On pot haver-ne un goig més excel·lit que aquest, d'anar submergint-se’n
a l’interior dels baguls fermats i,
embadalir-se’n de tantes
i, tantes savieses, arrecerades d’anys en llocs ben amagadissos i, a més a més, saber-ne que en cap moment, no n’hi haurà l’acabament d’aquestes troballes.


“ Hi Sóc viatgera dels mons
descloent cofres amagats...”


                    


 Adela Payá i Prats