Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

dimarts, 13 de setembre del 2016

LA NOSTRA HUMANITAT...





 VIA LÀCTIA
                                       

LA NOSTRA
     HUMANITAT...!



N’hi ha tant de dolor
a la meva ànima., tanta
tristesa amuntegada a dintre
del meu cor...!


He d’hagut com molts humans
de sofrir tantes injustícies,
tantes humiliacions, tant d’amor fals, cargolant-se al meu cos,.que ara he d’aprendre a raspallar-me totes aquestes arrels fastigosesque no em deixin avançar..

Potser he quedat mig cega per no
tenir-ne que contemplar tantes
monstruositats, llaurades per
llavoretes desamorosides.


Encara què a l’Univers li n'he reclamat els meus poders arravatats, se m’han
negat, com també se’ls han negat
als meus germans humans.


Governats per Saures i, androides,
per humans corruptes, emplenats
de puixances,
seguim vivint en un món, on des de
sempre, no se’ns ha permet posar
en acció la nostra humanitat.



Malgrat els impediments, aliada
amb els meus germans de la llum,
recuperaré tot el que per dret em
pertany i, a aquesta Terra nostra,
penso ajudar-la i, em comprometo
des d’ara mateix, a llevar-li'n al
meu planeta tots els abrigalls
d’astracan, que a sobre d’ell li han
penjat immerescudament.


M’abillaré amb les vestimentes
de les luminiscències
i, a tot el que pugui, el faré lluir
d’amor incondicional.


Els que vulguin seguir amb cossos
de pedregam els hi deixaré continuar pels seus camins de pedruscalls,
fins i tot, els regalimaré més pedres.


De vegades és molt millor
allunyar-se’n d’aquells éssers camuflats,
que fent-se passar per humans, només obeeixen a les ordres dels àspids.


Què l’amor de veritat inundi a cadascun dels seus guerrers....A l’Univers, estem en lluita....!


La Terra n'és presonera des de
fa molt de temps,
nosaltres, som els seus esclaus, enganyats
amb eslògans de falses llibertats..


Mai, mai, ni per un breu instant
no n'hem segut de lliures....!






Adela Payá i Prats

 
                                       


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada